Entrem en matèria:

Una vegada decidit el que anava a fer ,em vaig fer amb un planter i vaig plantar allí unes 16 llavors totes elles de garrofer cada una en un forat (ja ho contaré com ho vaig fer amb més detall algun dia) d’això ja fa uns vuit dies mes o menys.
Amb molta il·lusió i desafiant a allò impossible ja que esta època de l’any no és precisament la més adequada per tindre la genial idea de començar a sembrar la gran part de plantes, arbres i demés vegetals, però jo ahí, a l’atac, tot és desitjar-ho i fer-ho amb totes les ganes possibles per a que ixca o començe a eixir prou bé. Dòncs hui, m’alegrat saber que ja ha eixit el primer garrofer amb una força digna de aplaudir-li, i que algú, encara que siga un arbret d’uns pocs centímetres, ha començat a tirar endavant aquest projecte.

Qui sap on pot acabar aquest garrofer: dalt d’una muntanya fent ombra com un que jo sé , perdut en mig del bosc, en un parc municipal , en mig del jardí de ca la tia Maria…